HISTÒRIA DE LA FONT D'EN CARRÒS

Gràcies a les restes que s’han trobat, hem pogut saber que a l’edat de Bronze. (1500 a. C.- 1000 a. C.), els homes ocupaven el solar del Castell de Rebollet i la part alta de la Muntanya del Rabat. En aquesta es desenvoluparia amb el pas del temps el jaciment ibèric més important de la comarca (s. V. a. C.) amb el seu moment d’esplendor entre el segle II a. C. i I a. C.

Després, vingué la conquesta romana (s. III a. C. - s. V d. C.), la Pau Augusta (S. I d. C.) i una colonització sistemàtica del pla de la comarca, la qual es va omplir de viles i establiments agrícoles.

En l’actual terme de la Font d’en Carròs, va existir una vila de bastant importància, localitzada a la Partida de les Jovades, i una altra al voltant de l’Ermita de Sant Miquel.

La importància de la Vila de les Jovades, està determinada per la quantitat de restes que han anat apareixent.

Els segles IV i V a. C., foren un temps de crisi econòmica i política amb desordres socials i un afonament del comerç. Aquesta situació va continuar vigent fins al segle VIII, quan els àrabs van acabar amb el regne visigot. Una vegada establits, imposaren l’islam com a religió, la llengua de l’Alcorà (Àrab), Al·là com a Déu únic i l’aplicació de tècniques agrícoles.