imagen

ORIGEN DE LA VILA I TERME DE LA FONT D'EN CARRÒS

La vila de la Font d’en Carròs, anteriorment era una alqueria més del districte del Castell de Rebollet, també anomenat “Rebolén”, “Reboulén” (Àrab) “Rebolletum” (Llatí) “Repulletu” (Romanç) o “Rebolledo” (Castellà).

L’any 713, l’àrab Abdelazis, s’apoderà de Dénia establint-se en el castell i vila de Rebollet. L’any 1096 fou conquerida per Cid el Campeador al derrotar al rei de Dénia, Aben-Hud. En 1102 va ser recuperada novament pels almoràvides.

El 1239 el cavaller cristià Carroccio Da Costa, d’origen italià, el va derrotar en combat. Al segle XIII, el castell del Rebollet allotjava un alcaid amb una guarnició islàmica cap al 1240, el qual controlava l’extens territori. Però, el mateix any, el Rei En Jaume I el Conqueridor, per mitjà del valerós cavaller Carrocio Da Costa Almirall General de l’Armada Mallorquina i Catalana ocupà el castell. Amb motiu d’aquesta victòria, el Rei En Jaume I, el 18 de juliol de 1240 va fer mercé a Carrocio de la Senyoria del Castell del Rebollet.

En època medieval, els senyors de la Font d’en Carròs, s’anomenaven “barons del Rebollet”. Aquesta família feudal assentà als colons cristians d’Oliva i el castell i vila del Rebollet. A més, ajuntà els dos termes islàmics en una sola baronia bicèfala. D’una banda estava la vila d’Oliva o el terme d’Avall (actual municipi d’Oliva), i d’altra la vila de la Font i el terme d’Amunt, que comprenia els actuals territoris de l’Alqueria de la Comtessa, l’Alqueria dels Frares, Rafelcofer, l’Alcudiola, Beniflà, Potries i l’actual la Font d’en Carròs.

Hagueren de transcórrer unes dècades de prosperitat demogràfica i agrícola perquè els Carròs, barons del Rebollet, es decidiren a assolar l’alqueria àrab per construir dalt del Tossal de la Font una vila cristiana emmurallada i dotada d’església pròpia que anomenaven la Font de Potries (1329).

El nucli emmurallat i fundacional de la Font (1329) comprenia l’actual solar de l’església de Sant Antoní Màrtir, i els carrers adjacents a la pujada del Crist de l’Empar, carrer de les delícies, de la Goleta, St Domènech, St Joan, Regalessiar, del Rebollet i del Calvari. A més, el solar del Rafalí i la vila, la conformaven unes 80 cases amb un total de 320 habitants.

L’any 1364, el saqueig que feren els castellans, a més de la invasió del regne pel rei Castellà, deixaren pràcticament la vila despoblada, reduint el nombre de cases dins del nucli emmurallat a tan sols 17. El 1368, fou repoblada, aconseguint la carta pobla i seria coneguda a partir d’aquesta data com la Font d’en Carròs, en conseqüència del llinatge senyorial que l’havia establit i refet.

A partir d’aquest moment, es va desenvolupar un procés de creixement a finals del segle XIV i durant el segle XV, el qual portaria a fundar un raval musulmà o moreria separada de la vila pel barranc de les Fontanelles, carrer València, corresponent a l’actual plaça de Sant Antoni, dels Àngels i el carrer Moros.

Els primers anys del segle XVI foren temps de bonança i creixement demogràfic, basat no sols en l’agricultura, sinó també en la ramaderia llanera i en la producció de teixits de llana. Proliferaren els teixidors i bataners (ofici que consisteix a llavar teixits en molins, ensabonar-los i percudir sobre ells amb maces de fusta per tal de compactar-los).

El 1510, la Font i els llocs de musulmans sumaven 306 cases, 70 de les quals devien correspondre a la Font. Durant la Guerra de Germania (1521), el Raval fou saquejat i despoblat. La Mesquita de la Moreria de la Font (plaça de Sant Antoni) també fou incendiada.

L’any 1563, el Raval tornava a estar habitat per 30 famílies de moriscos o cristians nous (musulmans obligats a practicar el cristianisme).

El 26 de desembre de 1598, dia de Sant Esteve, dos fortíssims terratrémols derrocaren el castell de Rebollet. La fortalesa comptava amb una església medieval dedicada a Sant Nicolau, que contenia els sepulcres de Francesc Carròs I i Francesc Carròs II, la talla romànica del segle XII de la Mare de Déu de Rebollet, la imatge i altar de la Mare de Déu del Remei. A més, diferents i rics ornaments.

El castell i l’església quedaren totalment destruïts. Els habitants de la Font d’en Carròs traslladaren a la parròquia de la vila, la talla de la Mare de Déu de Rebollet, la imatge de la Mare de Déu del Remei, ornaments i campanes.

I ací és on comença precisament la pugna aferrissada entre el Duc Borja de Gandia i els homes de la Font per la disputa de la Mare de Déu de Rebollet. Fou aquell un episodi èpic i trepidant de tribunals (1599-1602), on participaren des del rei d’Espanya fins al papa de Roma, passant per l’arquebisbe Sant Joan de Ribera, el nucli de Sa Santedat i el virrei de València.

En el transcurs d’aquella pugna, els fonters que s’estimaven molt el dret, la llei foral i les llibertats, i no es deixaven avassallar fàcilment, es guanyaren ben guanyat l’apel·latiu de “cabuts”.

Els de la Font d’en Carròs tenien a la Mare de Déu de Rebollet, i el Duc de Gandia, Carles Borja, volia dur-la a Oliva al convent dels franciscans.

Finalment, a la força, el Duc de Gandia va traure la Verge del poble, el 28 de juliol de 1601 i la traslladà a Oliva.

El 1609, després de l’expulsió dels moriscos, els cristians vells ocupaven les 81 cases de la vila, que es convertiren en 160 al cap de vint anys, distribuint-se per la vila, el Raval i altres carrers nous: Carrer Major, la plaça de l’Ajuntament, els carrers de Sant Jaume, trinquet i Sant Vicent Ferrer.