A partir d’ací, el creixement seria constant i sostingut, així com l’aparició de noves vies urbanes, producte d’un augment prodigiós de la natalitat i d’una agricultura orientada al mercat. L'any 1828 (s. XVIII) la Font comptava amb 400 cases i 450 famílies. El 1860, eren 2002 habitants, el 1877 eren 2121 habitants i el 1900, eren 2192 habitants. Entre 1900 i 1910 encara es va produir un augment del 13% de la població amb 2477 habitants.

Però, la crisi de la fil·loxera, la destrucció de les vinyes de pansa, provocà l’emigració de mà d’obra a Argentina, Nova York, Algèria, etc. Més tard, vingué l’era de la taronja i un nou increment demogràfic, fins als 3015 habitants en 1950 i els 3316 en 1970. A partir d’aquest moment, la crisi de l’exportació de la taronja i de la societat rural tradicional, provocarien un nou revés; 3249 habitants en 1975. Als darrers anys de la immigració ha fet augmentar la població fins als més de 4000 habitants registrats el 2008, dels quals el 16,6% són estrangers.