Per a la seua construcció es van utilitzar tècniques musulmanes i rajoles de teules perquè fou més fàcil i econòmic.

Entre els s. XVII i XVIII, aquesta església va tindre el seu primer eixamplament, obrint-se els murs laterals. Aleshores, es van construir capelles laterals d'estil renaixentista amb les seues respectives cúpules.

L'any 1792, es va alçar la torre del campanar, planta quadrada amb una base de 5’ 25 metres d’ample i una alçària de 45 metres. Aquesta és un element de referència la qual defineix el perfil de la població per ser una estructura vertical que està situada en el punt més alt de la vila i que es pot apreciar des de la llunyania.

L'any 1890, es realitzà una reforma, enderrocant la casa abadia, per a la construcció de la Capella del Santíssim Crist de l'Empar. Amb aquesta reforma es va perdre tot el seu primitiu aire gòtic antic. També es traslladà la Capella de la Mare de Déu del Remei i els sepulcres al lloc actual.

Com s'ha esmentat abans, a l'església estan dipositats els dos vasos sepulcrals del s. XIV pertanyents a la família Carròs (senyors de la Baronia de Rebollet), els quals en l’any 1747, un veí del municipi va trobar casualment entre les ruïnes del Castell de Rebollet. Es tracta dels sepulcres de Francesc Carròs († 1343 en Cerdanya) situat al costat esquerre i el de Francesc Carròs fill, al costat dret. Els sepulcres, gravats amb inscripcions i escuts de la família, van ser dipositats en l'església per ordre de la duquessa de Gandia.

Originàriament, en aquesta espaiosa capella, dedicada a la Mare de Déu del Remei, fou dipositada una imatge baixada del castell (desapareguda en la guerra civil). Dita capella ocupava el lloc que hui en dia és la porta principal. Hui, encara podem apreciar les riqueses de la cúpula barroca en el sostre del cor actual el qual, adornava la capella de la patrona del poble. En la Capella del Santíssim Crist de l'Empar, d'estil neoclàssic com imperava a finals del s. XIX, existeixen unes pintures al fresc molt interessants a les petxines, obra de Remigi Soler (1930). A més, hi ha quatre llenços dels s. XVIII i XX. La capella està presidida per la imatge del Crist, realitzada l'any 1946 per l'escultor Valencià Josep Maria Ponsoda.

És una còpia de l'antiga talla que va ser cremada durant la guerra civil. La talla original havia sigut regal de l’arquebisbe Joan de Ribera en compensació per la pèrdua de la imatge de la Mare de Déu de Rebollet i com a solució del conflicte de 1601. A l’entrada del temple, destaquen dues pintures donades en 1966 pel pintor local Rafael Fuster Insa: Transfiguració del Senyor i enfront Resurrecció del Senyor.

Finalment, l'any 1986, es van iniciar les obres consistents en el picat del lluït de les parets de la nau de l'església i es tragueren a la llum els arcs apuntats de rajola massisses aparellats i les voltes de creueria gòtica que ara podem veure. Aquestes obres van finalitzar el 1992.

A més a més, entre els anys 2001 i 2002 es realitzà una rehabilitació de la torre campanar amb una decoració mural la qual, consolida l’estructura de l’edifici. Finalment, l’any 2015 es van realitzar una sèrie de reformes les quals consistien en una ampliació del museu parroquial, canvi en el paviment, l’altar i la pintura de l’església en l'àmbit general.