L'ermita de Sant Antoni està separada pel barranc que dividia el poble entre moriscos o cristians nous i els cristians vells. Antigament, hi havia una mesquita àrab que va ser enderrocada durant la guerra de la Germania (1521). Va ser construïda de nou i dedicada al culte cristià, entre 1530 i 1580. Entre els anys 1936 i 1939 va ser derrocada de nou, segons documents trobats en els arxius. La seua reconstrucció data de finals de 1940, alçant-se sobre el solar en el qual amb anterioritat es trobava l'antic edifici de l'ermita. La planta de l'ermita és de forma rectangular, de 6,80 metres de fatxada principal i 12,60 metres de profunditat; en el costat esquerre, té adossat un quadrat de 3,50 x 3,50 m, que correspon a la sagristia.

L’estructura està composta per parets de càrrega i forjada de biguetes. La coberta és plana, amb una xicoteta inclinació cap al carrer Sant Miquel per a evacuar l’aigua de pluja.

La façana principal és una reconstrucció de la primitiva, que recau a la plaça de Sant Antoni.

En l’interior disposa d’un fals sostre d’escaiola en forma de volta de canó i uns arcs falsos.

L’acabat és amb un estuc imitant al marbre. El paviment és de terratzo de gra mitjà igual que els escalons de l’altar. La porta d’accés és de fusta.