A partir d’ací, el creixement seria constant i sostingut, així com l’aparició de noves vies urbanes, producte d’un augment prodigiós de la natalitat i d’una agricultura orientada al mercat. L’any 1828, s. XVIII, la Font d’en Carròs comptava amb 400 cases i 450 famílies. En 1860, eren 2002 habitants, en 1877 eren 2121 habitants i en 1900, eren 2192 habitants. Entre 1900 i 1910 encara que es va produir un augment del 13% de la població amb 2477 habitants.
Però, la crisi de la fil·loxera (malaltia de la vinya causada per un insecte semblant al pugó que ataca les fulles i els filaments de les arrels dels ceps) que va causar la destrucció de les vinyes de pansa, va provocar l’emigració de mà d’obra a l’Argentina, Nova York, Algèria, etc. Més tard, va vindre l’era de la taronja i un nou increment demogràfic, fins als 3015 habitants en 1950 i els 3316 en 1970. A partir d’este moment, la crisi de l’exportació de la taronja i de la societat rural tradicional, provocarien un nou revés; 3249 habitants en 1975. En els últims anys de la immigració ha fet augmentar la població fins als més de 4000 habitants registrats en 2008, dels quals el 16,6% són estrangers.
