Municipi

En el segle XIII, es castell de Rebollet allotjava un alcaid amb una guarnició islàmica cap al 1240, el qual controlava l’extens territori. Però, el mateix any, el Rei Jaume I el Conqueridor, per mitjà del valerós cavaller d’origen italià Carrocio Da Costa Almirall General de l’Armada Mallorquina i Catalana va ocupar el castell. Amb motiu d’esta victòria, el Rei Jaume I, el 18 de juliol de 1240 va fer gràcies a Carrocio de la Senyoria del Castell del Rebollet.

En època medieval, els senyors de la Font d’en Carròs, es deien “barons de Rebollet”. Esta família feudal va assentar els colons cristians d’Oliva i el Castell i Vila de Rebollet. A més, va ajuntar els dos termes islàmics en una sola baronia bicèfala. D’una banda, estava la Vila d’Oliva o el terme de Avall (actual municipi d’Oliva), i per un altre la vila de la Font i el terme de Amunt, que comprenia els actuals territoris de l’Alqueria de la Comtessa, l’Alqueria dels Frares, Rafelcofer, l’Alcudiola, Beniflà, Potries i l’actual la Font d’en Carròs.

Van haver de transcórrer unes dècades de prosperitat demogràfica i agrícola perquè els Carròs, barons de Rebollet, es van decidir a assolar l’alqueria àrab per a construir a dalt del Tossal de la Font una vila cristiana emmurallada i dotada d’església pròpia que anomenaven la Font de Potries (1329).

El nucli emmurallat i fundacional de la Font (1329) comprenia l’actual solar de l’església de Sant Antonino Màrtir, i els carrers adjacents a la pujada del Crist de l’Empar, Delícies, Goleta, Sant Domènec, Sant Joan, Regalessiar, Rebollet i Calvari. A més, el solar del Rafalí i la vila, la conformaven unes 80 cases amb un total de 320 habitants.

L’any 1364, el saqueig que van fer els castellans, a més de la invasió del regne pel rei castellà, van deixar pràcticament la vila despoblada, reduint el nombre de cases dins del nucli emmurallat a tan sols 17. En 1368, va ser repoblada, aconseguint la carta de poblament i seria coneguda a partir d’esta data com la Font d’en Carròs, en conseqüència del llinatge senyorial que l’havia establit i refet.

A partir d’este moment, es va desenrotllar un procés de creixement a la fi del s. XIV i durant el s. XV, el qual portaria a fundar un raval musulmà o moreria separada de la vila pel Barranc de les Fontanelles (actual carrer València), corresponent a l’actual plaça de Sant Antoni, carrer dels Àngels i el carrer Moros.

Els primers anys del s. XVI van ser temps de bonança i creixement demogràfic, basat no sols en l’agricultura, sinó també en la ramaderia llanera i en la producció de teixits de llana. Van proliferar els teixidors i bataners (ofici que consistix a llavar teixits en molins, ensabonar-los i batre’ls amb maces de fusta per a compactar-los).

L’any 1510, la Font i els llocs de musulmans sumaven 306 cases, 70 de les quals havien de correspondre a la Font. Durant la Guerra de Germania (1521), el Raval va ser saquejat i despoblat. La mesquita de la Moreria de la Font (plaça de Sant Antoni) també va ser incendiada.

L’any 1563, el Raval tornava a estar habitat per 30 famílies de moriscos o cristians nous (musulmans obligats a practicar el cristianisme).

El 26 de desembre de 1598, dia de Sant Esteve, dos fortíssims terratrémols van derrocar es castell de Rebollet. La fortalesa comptava amb una església medieval dedicada a Sant Nicolau, que contenia els sepulcres de Francesc Carròs I i Francesc Carròs II, la talla romànica del s. XII de la Mare de Déu del Rebollet, la imatge i altar de la Mare de Déu del Remei. A més, diferents i rics ornaments.

El castell i l’església van quedar totalment destruïts. Els habitants de la Font d’en Carròs van traslladar a la parròquia de la vila, la talla de la Mare de Déu de Rebollet, la imatge de la Mare de Déu del Remei, ornaments i campanes.

I ací és on comença precisament la pugna acarnissada entre el Duc Borja de Gandia i els hòmens de la Font per la disputa de la Mare de Déu de Rebollet. Va ser aquell un episodi èpic i trepidant de tribunals (1599-1602), on van participar des del rei d’Espanya fins al Papa de Roma, passant per l’arquebisbe Sant Joan de Ribera, el nucli de La seua Santedat i el virrei de València.

En el transcurs d’aquella pugna, els fonters que volien molt el dret, la llei foral i les llibertats, i no es deixaven avassallar fàcilment, es van guanyar ben guanyat l’apel·latiu de “cabuts”.

Els de la Font d’en Carròs tenien a la Mare de Déu de Rebollet, i el Duc de Gandia, Carlos Borja, volia portar-la a Oliva en el convent dels franciscans.

Finalment, a la força, el Duc de Gandia va traure la Mare de Déu del poble, el 28 de juliol de 1601 i la va traslladar a Oliva.

Al 1609, després de l’expulsió dels moriscos, els cristians vells ocupaven les 81 cases de la vila, que es van convertir en 160 al cap de vint anys, distribuint-se per la vila, el Raval i altres carrers nous: carrer Major, Plaça de l’Ajuntament, Sant Jaume, Trinquet i Sant Vicent Ferrer.