Els plafons ceràmics són part del patrimoni cultural del nostre poble, un patrimoni modest però popular. És el resultat d’una manifestació cultural religiosa genuïna, en els seus orígens, de la Comunitat Valenciana. Estan formats per peces individuals de taulells. Aquests taulells fan referència a unes imatges que es col·locaven en les façanes d’algunes cases de la nostra vila. Aquesta tradició comença, segons els estudiosos, cap a l’any 1750, aproximadament. Alguns dels plafons ceràmics de la localitat són de finals del s. XVIII. Des de sempre ha existit molta devoció en la nostra vila per alguns sants.
Algunes persones feien promeses perquè familiars milloraren d’alguna malaltia, o que les desgràcies no arribaren a la llar, o altres peticions. Si açò es complia, llavors col·locaven aquests taulells amb la imatge del sant a qui havien fet la promesa en senyal de gratitud. La nostra vila compta amb més de quaranta imatges d’aquest tipus, que segueixen conservant-se en bon estat.
La història dels plafons devocionals en el carrer comença cap a la segona meitat del s. XVIII. Tres segles d’història. Les imatges dels plafons són el reflex de la cultura popular d’un moment històric, polític i religiós. Molts dels plafons s’han perdut al llarg dels anys i esperem que la gent prenga consciència i fem el possible per a conservar els plafons ceràmics en els nostres pobles. La tradició dels plafons ceràmics per a la celebració del sant titular del carrer, el record d’algun esdeveniment notable, l’agraïment del favor concedit pel sant als veïns.
És una tradició genuïna de la Comunitat Valenciana. La Font d’en Carròs presenta una de les majors densitats de plafons devocionals per habitant en comparació als altres pobles de la Comunitat Valenciana. Són més de 40 plafons que es conserven avui dia en les façanes de les cases i alguns a l’interior. La major part dels plafons són d’autor desconegut. Respecte als plafons de la segona meitat del segle XIX, s’apunta la procedència de l’antiga fàbrica del Pilar de la Font d’en Carròs (1860), doncs seria de la localitat, hi ha plafons que porten la signatura d’aqueixa fàbrica d’azulejería ceràmica, si bé aquest segell no apareix en els plafons del mateix poble. En fals plafons d’aquesta etapa cronològica, cal dir que, a voltes, les orles o sanefes dels plafons si estan formades per taulers de la fàbrica del Pilar. D’altra banda, si apareix en alguns plafons la inclusió del nom de la persona que ha fet el seu encàrrec.
Els models que segueixen els artesans són col·leccions de xilografies (per exemple, de la Reial Acadèmia de San Carlos) i estampes molt populars de l’època; també còpies d’escultures o pintures conegudes de pintors famosos. Destaca la repetició de la figura de Sant Vicent Ferrer, objecte d’una especial devoció i tradició antiga, tal vegada arran que la seua àvia va ser la noble Ramoneta Carròs de Vilaragut, Vl senyora de Rebollet i la Font. En aquesta ruta els plafons devocionals hem inclòs en la selecció tant els més antics com algun més actual, però significatiu en la cultura del poble.
